3. Rols en esports d’equip

En la temporada 2018/2019 a l’NBA hi havia un clar candidat al títol, els Golden State Warriors. L’equip dirigit per Steve Kerr i les estrelles Stephen Curry i Kevin Durant eren els favorits a guanyar l’anell. L’equip que es veia amb més possibilitats d’impedir-ho però, eren els Boston Celtics, entrenats per Brad Stevens i amb jugadors All-Star com Kyrie Irving o Al Horford. Ara bé, els qui van arribar a la final de l’NBA contra els Warriors no van ser pas ells, sinó els Toronto Raptors. Dirigits per Nick Nurse, i encapçalats per estrelles com Kawhi Leonard o, el català, Marc Gasol. Boston va caure a segona ronda contra els Bucks d'Antetokounmpo. Què va passar amb els Celtics? 

Quan anem a confeccionar una plantilla hi ha un factor de caràcter social que és de vital importància que estigui ben definit, i encara més en equips professionals, com són els rols. El rol d’un jugador dins d’un equip remet les funcions que ha de dur a terme dins d’ell perquè el grup pugui funcionar adequadament. És com el paper que li assignen a un actor/actriu per fer en una obra de teatre, és el personatge que has d’interpretar. Ara bé, quin nivell d’importància tenen aquests rols dins d’un equip? Dins d’una obra de teatre? És a dir, perquè són necessaris?

Si en una obra de teatre no tinc clar quin personatge em toca interpretar, vaig fotut, no? Doncs si no ser quines són les meves funcions en el meu equip, també vaig malament. Si no sabem quines funcions hem de realitzar cadascú perquè l’equip funcioni, és molt complicat que després assolim el que tots volem; èxit, que en el cas del teatre seria venta d’entrades i en el cas de l’equip, seria obtenir victòries. El cas és que, en aquells Boston Celtics, els rols no estaven gaire ben definits. És cert que hi havia molt talent, per això se’ls posava com el principal candidat a disputar el títol amb els Warriors, però els jugadors no tenien pas ben clar quina era la seva funció dins del grup. És més, alguns sí que sabien (segurament) quin el seu rol, però no van ser capaços d’interpretar-lo correctament. 

Amb tot això, què fem? Li donem la culpa als jugadors, que són incapaços de realitzar les seves funcions dins del grup per assolir un bé comú? Resposta, en el cas de que el jugador sàpiga perfectament quin és el seu rol, però no el sap interpretar adequadament, sí, la culpa és seva. Podem trobar un cas dins dels mateixos Celtics, Kyrie Irving. Ell era el líder de l’equip i sabia perfectament que ho era, ara bé, no va saber representar de manera adient la seva funció i això va fer que altres companys de l’equip tampoc ho fessin, o pitjor, no sapiguessin quin era el seu rol! Com pot ser el cas de Jaylen Brown, Jayson Tatum o Terry Rozier. Aleshores, quan hi ha jugadors que no saben quin és el seu rol, a qui correspon aquesta responsabilitat? A l’entrenador i al director tècnic. Aquestes dues persones són les encarregades d’assignar els rols d’un equip cada temporada. Són les encarregades de gestionar-los, elaborar-los i comunicar-los als jugadors, per tant, els hi han de fer entendre el que volen i el que necessita l’equip d’ells. Ara bé, és important que l’entrenador i el director tècnic no imposin certs rols. És a dir, a pogué ser, per mitjà d’entrenaments i partits han de detectar quins rols li poden assignar a cadascú. No li han d’encarregar un tasca a un jugador que saben, o tenen dubtes, de que la pugui cumplir. Una de les maneres, o l’única, de saber si els jugadors han entès el seu rol o no, simplement és observant els entrenaments o a els mateixos partits. És en el treball de camp, posant les coses en pràctica, on es pot constatar si el nostre jugador ha entès el que li demanem o no. Aleshores, quines conseqüències pot tenir per l’equip la interpretació correcte o incorrecte dels rols?

Una mala interpretació, pot generar conseqüències negatives a nivell individual i col·lectiu. A nivell individual, per exemple, podem posar el cas del jugador dels Celtics, Gordon Hayward. Tornava a l’equip després d’una greu lesió i no va saber realment, quin era el seu rol dins de l’equip. Estava desorientat i això va acabar fent que el seu nivell social baixés considerablement, doncs ja no se’l considera All Star i tothom qüestiona el seu contracte (32 milions l’any). A nivell col·lectiu, els Celtics de la passada temporada van acabar amb un rècord de victòries/derrotes molt per sota del que es prometia. El valor social de l’equip va davallar per no saber gestionar el talent tan alt que tenia al seu abast i, en conseqüència, ningú ja els veia capaços de poder ser candidats reals al títol a no ser que es produís un miracle digne de l’orgull verd que caracteritza la franquícia (poder cultural). 

D’altre banda, una bona interpretació, pot fer que un equip del qual ningú s’esperava res de l’altre món, sorprengui i estigui classificat en posicions molt més altes de les que es pronosticava. Ho podem exemplificar amb el cas de la Real Societat aquesta temporada en la lliga espanyola de futbol. A més a més, també pot fer que un equip, del qual s’esperava una bona temporada, acabi pujant més esglaons dels que li tocava i es compti amb ell com a un candidat real amb fer-se amb el títol. Aquest pot ser el cas de l’Atlètic de Madrid, que durant els últims anys ha pujat molt el seu nivell de la mà del Cholo Simeone. 

A nivell individual, pot fer que els jugadors millorin clarament el seu rendiment. Això els pot comportar un augment considerable del seu valor social dins de la lliga i, en conseqüència, tal jugador pot acabar firmant un contracte de més capital, que s’assimili al seu nou valor social. Aquest podria ser el cas de N’Golo Kanté, migcampista defensiu que començar augmentar el seu estatus dins el futbol mundial amb el Leceister City, el qual el va firmar del Caen francés l’agost de 2015. Aleshores, el jugador tenia un valor de mercat de 4’9 milions d’euros (TransferMarkt, 2020). A nivell mundial segurament només els més experts el coneixien o ni això al 2015. En la primera temporada (15/16) amb els foxes, Ranieri va encomanar a Kanté la direcció defensiva del mig del camp del seu equip. Ho va fer amb molt èxit (juntament amb altres com Drinkwater). De fet aquell any tot l’equip va tenir tant d’èxit que va acaba assolint la Premier League. La fita més important de la història del club. Un dels principals culpables de tot plegat fou Kanté, el qual va començar a ser conegut a tot arreu (de fet, ja va començar anar amb la selecció absoluta) i el mateix estiu de 2016, just acabava de ser campió de la Premier League, el Chelsea el va fitxar. El seu valor ja era de 20 milions d’euros (TransferMarkt, 2020), però els de Londres van pagar-ne 35 al Leicester City pel francés.

Tot això només són alguns exemples dels milions de casos que hi ha al voltant d’aquest concepte del rol dins de l’esport. Una mala interpretació dels rols pot portar conseqüències negatives a nivell esportiu, doncs el seu rendiment baixa. Aleshores, això fa que a nivell social es devaluï l’estatus del jugador i, per acabar-ho d'adobar, a nivell econòmic el jugador podrà firmar contractes de pitjor qualitat. Tot va encadenat així i per aquest ordre. Una bona aplicació dels rols, pot fer que tot això sigui el contrari.

Bibliografia:

Transfermarkt: 21/3/2020. N’Golo Kanté:

https://www.transfermarkt.com/ngolo-kante/profil/spieler/225083