9. Eliminatòries VS PlayOffs

Al món dels esports col·lectius dels Estats Units, fa tots just uns dies que han començat als PlayOffs de la NBA. I és que quan es tracta de decidir qui és el campió d’una competició, els nord americans apliquen aquest format per tots els seus esports principals (Futbol Americà, Hoquei sobre gel, Beisbol i Bàsquet). Es tracta de configurar un quadre de rondes on la resolució de cada una d’elles es determina a partir d’una sèrie sobre el millor de tants partits. Poden ser 5, per exemple, poden ser 3 o poden ser 7. Sempre un nombre senar.

D’altra banda, al món dels esports col·lectius europeu, quan es tracta de decidir qui és el campió d’una competició, predomina l’aplicació d’un format d’eliminatòria pura i dura. Hi ha detalls d’aquesta que poden variar depenen de la modalitat esportiva, però sempre es basen en aquest format per decidir el guanyador de les competicions. Series a 2 partits, un partit d’anada i tornada per saber qui passa a la següent eliminatòria o, simplement, decidir-ho a 1 sol partit. Després sempre hi ha les finals, que es decideixen a 1 sol partit. O les Final Fours, on tot es resol en 2 partits (semifinals i final) en una cap de setmana. Ara bé, sempre hi ha excepcions. Doncs hi ha modalitats esportives europees, on hi ha parts de la competició que es resolen via PlayOffs com als Estats Units. 

Si analitzem els dos sistemes hi podem trobar aspectes més positius i d’altres que no ho són tant. Pel que fa al sistema dels PlayOffs, d’entrada el nombre de partits mínims a jugar ja és més d’un i això ens fa poder disfrutar més vegades dels nostres equips en acció des de bon principi. Cada partit és una festa, una olla a pressió. A més a més, pots veure utilitzar cada equip diverses estratègies al pas de la sèrie per intentar contrarestar els punts forts del contrincant i aprofitar-se dels seus punts febles. Així doncs, es pot veure una evolució dins de la serie, cosa que fa que verdaderament puguis comprovar quin conjunt és més complet. Quin equip ha estat i és millor. Ara bé, el fet de jugar més partits, implica més esforç físic pels teus jugadors. Això els pot portar a ser més propensos a lesions durant la sèrie (aquí també però, tindrà rellevància el fet de tenir una plantilla profunda i qui se sàpiga adaptar a la situació).

Respecte les eliminatòries, es focalitzen en un dia en concret. No hi haurà més partits. Un dia per jugar l’anada i un altre per la tornada. Potser només un dia, si es tracta d’una final o d’una eliminatòria directe. No hi ha marge d’error. L’emoció és molt alta i el dia en qüestió està ben marcat a les agendes dels clubs. Els aficionats només disposen d’un dia per gaudir de l’equip, però aquell dia el gaudeixin al màxim. Ara bé, si tens la mala sort que aquell dia, no és el teu dia, estas venut. Els entrenadors dels equips no tenen temps pràcticament per construir noves estratègies per guanyar el rival, s’ha d’actuar durant el partit. No hi ha temps per viure una guerra tàctica i que tots dos equips explotin al màxim els recursos dels seus equips. Doncs al final, es decideix qui és el millor en un sol partit, a caixa o faixa.

Es pot argumentar que l’ambient que es viu en situacions de res o tot, és únic. Tot i això, no sé si es tracta del millor model que podem dur a terme per comprovar realment qui és el millor equip d’entre els dos. Què podem preferir actualment; un sol partit entre el Manchester City i el Liverpool FC per decidir qui guanya un títol, o una sèrie al millor de 3 o 5 partits entre els dos per decidir qui guanya? Personalment, segurament quants més partits visquem entre ambdós conjunts, millor. I és que ja ho diuen entrenadors, que valoren més les competicions regulars que les eliminatòries. Doncs les regulars et permeten constatar qui ha estat millor al pas del temps utilitzant tots els seus recursos, cosa que podem comprovar també amb una sèrie de PlayOffs. Els PlayOffs permeten a l’aficionat disfrutar de l'espectacle amb una durada molt més prolongada. Se'n pot fer més promoció, se'n pot parlar més i extreure’n més beneficis a nivell social i/o económic. A nivell esportiu podem veure els equips evolucionar, variar i intentar adaptar-se per superar les dificultats del rival de diverses maneres (riquesa tàctica). Això ens permet constatar tot un progrés i comprovar com un equip és considerat millor que l’altre, ja que no només l’ha superat un dia. Doncs ha estat capaç de fer-ho un mínim de 2, 3 o 4 vegades, per exemple.