5. Posicions en esports d'equip

I qui posaries aquí? I qui posaries allà? Aquest/a el/la poses d’això? Estàs segur?. Aquesta tipologia de preguntes molt senzilles, i comunes, sorgeixen en converses de caràcter esportiu a l’hora de parlar de les “posicions” de joc. Però, realment són necessàries les posicions? Són necessàries les posicions dins la formació, dins l’esquema d’un esport d’equip? A primera vista la resposta seria que sí, són importants per dotar el joc, inicialment, d’un cert ordre que precedeix a un desordre posterior (canvi múltiple de posicions). Doncs els jugadors han de saber on situar-se d’una manera concreta perquè, de forma col·lectiva, ocupem al màxim d’espai possible dins del terreny de joc on actuem. Però, ojo aquí! De vegades, els jugadors, s'emborratxen de massa ordre i la formació (resultat de la combinació de diverses posicions) amb la que surt l’equip, no dóna lloc a variacions, canvis de posició i llibertat de moviment dins del terreny de joc. Això pot provocar una gran davallada del nivell de joc del col·lectiu, on es notaran carències de dinamisme i interacció. Segurament, estem parlant doncs, del punt més negatiu del fet d’haver de partir d’una posició per començar a jugar.

De fet, aquest ordre i aquesta disciplina que es vol seguir perquè els jugadors/es es situin en un terreny de joc, porta a pensar que cada jugador té unes funcions a realitzar (donades per descomptat) segons la posició que ocupi. Per exemple, ets davanter? Fes gols. Que ets un defensa? Has de recuperar pilotes. Ets migcampista? Dona assistències. Tot això són un seguit de supòsits, que a l’hora de la veritat, no tenen perquè ser així. Doncs hi ha davanters que no s’especialitzen per marcar gols, hi ha defenses que no són reconeguts per recuperar pilotes i hi ha migcampistes que tampoc ho són per donar assistències. Hi ha jugadors que es caracteritzen per destacar per altres aspectes i, per tant, això dóna peu a tenir diversos perfils diferents de davanters, migcampistes i/o defenses. Podríem dir-ho fins i tot de porters. Ara he agafat el futbol com a exemple, però això és extrapolable a la resta d’esports d’equip. Bàsquet, handbol, futbol sala, hockey, etc… En tots aquests casos on trobem diverses posicions al terreny de joc, podem parlar de diferents perfils de jugador en cada posició en concret.

Així doncs, els equips no busquen un davanter centre, perquè els hi falta gol (al futbol), o un pivot perquè agafi rebots (al bàsquet). Busquen el perfil de pivot o el perfil de davanter que s’adapti millor a l’equip. És a dir, el que s’adapti millor a les característiques del grup. Per tant, això sol anar lligat (o hauria) amb el perfil de jugador que li interessa a l’entrenador per aquella posició en concret. Doncs d’aquesta manera, el perfil que s'escolleix també anirà enllaçat, presumptament, amb la filosofia de joc que vulgui introduir l’entrenador a l’equip. Aquí entra la importancia doncs el sistema o la formació que vol utilitzar el míster i hi ha un aspecte summament rellevant, que no se li dona cert reconeixement normalment, que és la complementació dels perfils de jugadors.

El Liverpool FC va fitxar a l’estiu de 2017 a Mohamed Salah per 42 milions de lliures (Transfermarkt, 2020). A primera vista, no s’entenia molt bé el fitxatge de l’equip anglés, doncs Salah venia de jugar al Chelsea i la Roma amb un rendiment desapercebut com per haver de pagar aquests 34 milions. Però, el fitxatge no es va fer encarat exclusivament pel rendiment del jugador, sinó per la bona compenetració que oferia amb els companys del seu voltant. Segons un estudi que van fer a Liverpool, Michael Edwards (director esportiu dels ‘reds’) va investigar i constatà que si a Roberto Firmino li posaven un extrem del perfil com Mohamed Salah (ràpid, vertical, desequilibrant, associatiu), els resultats que poden extreure serien molt beneficioses pels reds (Media Inglesa, 2020). I així va ser, la primera temporada de Salah al Liverpool serà recordada per l’explosió de l’egipci a un nivell superlatiu futbolístic. Que es pogués convertir en un faraó del futbol té bona part de culpa Michael Edwards i tot l’equip que té a darrere a Liverpool.

He posat un exemple a través del futbol, però se’n podrien explicar molts més en altres esports. La complementació de perfils és un factor clau en la configuració de les plantilles d’esports en equip, et poden donar un punt més de qualitat que només l’aconsegueix exclusivament ajuntant dos o tres jugadors de certes característiques en un terreny de joc.

Així doncs, no es tracta de fitxar un base perquè en necessites algo que organitzi el joc, quin tipus de base necessites? Un anotador a tots els nivells? Un creador de tirs i assistent? Un defensor i penetrador? Ojo, això no vol dir que el jugador que sigui  més organitzador no sigui anotador, sinó que simplement destaca en aquest aspecte del joc i és per això principalment que el necessites. Doncs dins de l’equip ja tens anotadors en altres posicions. D’aquesta manera es donen diferències entre les percepcions que tenen els entrenadors sobre el davanter centre que ells volen, el base que ells volen, o el central d’handbol que ells volen. 

Un exemple actual. Al Barça diuen (perquè no s’han preguntat realment si el necessiten) que es necessita un 9, un davanter centre. Per Koeman, el seu 9 és Depay. Un jugador de perfil associatiu, creatiu i desequilibrant. En canvi, Lopetegui, l’actual entrenador del Sevilla, el passat mercat d’hivern també va necessità un 9. En aquell mercat, per Julen, el seu nou a firmar era (i és) En-Nesyri. Un perfil molt més vertical, directe i rematador. Així doncs, cada entrenador té el cap la seva idea del perfil que necessiten per cada posició. No hi ha un perfil exacte per un 9, per un base o per un central d’handbol, simplement cada entrenador buscar el perfil que creu que li anirà millor. I d’aquest perfil, el més important, és que complementi bé amb la resta de peces del trencaclosques.

Només analitzant els perfils dels jugadors de l’equip ja pots constatar si un equip està ben format (ja que encaixen totes les peces d’un trencaclosques) o no. De què ens serveix tenir un equip on tots són molt bons ofensivament, però cap d’ells destaca per ser un gran defensor? Així doncs, la configuració d’un equip, al final es tracta d’un trencaclosques on seleccionar els perfils adequats és clau perquè les peces es complementin correctament.

Bibliografia:

Media Inglesa (2020), Ciencia Liverpool: 

https://www.youtube.com/watch?v=1Kx_JpZlXB0&t=972s

Transfermarkt (2020), Mohamed Salah Transfer history:

https://www.transfermarkt.com/mohamed-salah/transfers/spieler/148455/transfer_id/1803721