8. Reconstruir sense deixar de competir? Gestió de plantilles

El temps passa volant. És una qüestió que, probablement, no ens adonem compte. Però passa volant. Focalitzant-nos en l’esport, encara passa més ràpid quan ens trobem en moments bons i èpoques exitoses. I com ho podem fer perquè aquestes èpoques exitoses s’allarguin més? 

Cal reconstruir. Cal anticipar-se a l’arribada de temps foscos si es vol continuar dins d’un cicle exitós. S’ha d’anar una passa per davant. Quan estàs visquent aquesta època tan gloriosa per la teva entitat, has de començar a treballar pel que vindrà. Per poder continuar estan a dalt de tot. I aquí és moltes entitats cometen el mateix error: pensar que els jugadors que els han portat a estar tan amunt, ho continuaran fent sempre. Res és per sempre. 

Com he comentat, el temps passa volant i quan els jugadors comencen a agafar certa edat, has de començar a tenir previst un recanvi. Atenció, això no vol dir que el jugador tant bo, que t’ha portat a dalt de tot, s'ha de vendre directament a un altre equip. No. Simplement, a aquest jugador tant bo se li ha de canviar el rol. Es podria dir que es recicla el jugador, que passa de ser una peça absolutament indispensable pel col·lectiu, a ser un complement de luxe.

Per a poder dur a terme aquesta acció, cal tenir les idees molt clares. De fet, una de les idees simples que cal tenir ben clara és que, cap jugador està por sobre del col·lectiu. Podem trobar un exemple sobre aquesta acció de reciclatge de jugadors (O canvi de rols), que s’ha donat en les últimes etapes de la història esportiva, en l’equip de bàsquet dels San Antonio Spurs de la NBA. Durant els últims temps, el conjunt dirigit per Gregg Popovich, va ser ben reconegut pel seu “big three” (Els 3 grans) format per Tim Duncan, Tony Parker i Manu Ginóbili (Actualment, el “big three” amb més victòries en fase regular de tota la història de la NBA). Gregg, va guanyar diferents campionats amb aquests jugadors com a pals de paller de l’equip, però també tenia ben clar que això no seria per sempre. El 2011, els San Antonio Spurs van draftejar a Kawhi Leonard amb el pick número 15 del Draft (Basketball Reference, 2011). De fet, qui ho va fer van ser els Utah Jazz que, automàticament el van traspassar a San Antonio a canvi de George Hill (Basketball Reference, 2011). Aquell any, el “big three” ja arribava a la trentena d’anys i Gregg Popovich sabia que havia de començar a dissenyar un nou projecte que no es focalitzes tant en el seu “big three”, sino que els hi descarregues una mica de responsabilitats. I això és el que va fer Kawhi Leonard perquè els San Antonio Spurs fossin campions de la NBA el 2014. Per contra, cada any el “big three s’anava envellint més i més… D’aquesta forma, el seu rol cada vegada passava a ser més complementari. Seguien essent estrelles de la lliga, pero dins del joc de San Antonio no tenien tanta responsabilitat com l’havien tingut anteriorment. Kawhi Leonard s’estava erigint com a la nova cara de la franquicia sense cap necessitat de treure’t de l’equip les anteriors. Estaves fent un canvi generacional que el vas completar amb l’arribada de LaMarcus Aldridge el 2015 (Basketball Reference, 2015). Aleshores si que, Gregg Popovich, havia aconseguit refer el seu equip passant del “big three” al “big two” de Kawhi i LaMarcus mantenint les 3 llegendes de la franquicia dins de la plantilla. Va realitzar el canvi de rols / reciclatge de jugadors (Com li preferiu dir) per seguir competint pel títol haver de fer “borrón y cuenta nueva”. Al final, quan Gregg Popovich havia completat pràcticament tot el procés, Kawhi Leonard es va lesionar en unes Finals de Conferència contra els Warriors i a partir d’aquí tot es va torçar. Actualment, els Spurs són un equip en reconstrucció.

Però Popovich simplement es va anticipar al temps, s’havia perfectament que no podria competir per sempre amb el seu “big three”. Per seguir-ho fent, va començar a configurar de nou la seva plantilla reorganitzant els rols dels jugadors estrella quan van superar la trentena d’anys. Al final, Popovich va reconstruir sense deixar de competir. És un exemple pel que fa a la dècada passada, però, actualment podem estudiar els casos del FC Bayern de Munich o el Liverpool FC, pel que fa al fútbol. També pel que fa a l’handbol, on només fa falta analitzar la feina feta als últims anys pel Barça.

En cada disciplina esportiva podem trobar diferents exemples. Cadascun d’aquests, de ben segur que podrà està ambientat en èpoques diferents i comprovarem com al final, sempre es tracta de anticipar-se en el temps. Anar una passa per davant i preparar-se pel que vindrà demà. Perquè res és per sempre i si vols mantenir-te a dalt de tot, un s’ha d’adaptar als nous temps que corren i a les circumstàncies que l’envolten.

Està clar que, quan comencem a dissenyar un projecte nou on recol·locar les peces que tenim i incorporar-ne de noves per seguir estant ben amunt, no tot pot sortir com es planifica. Poden haver-hi lesions o canvis de rumb inesperats de jugadors. Segurament sempre hauràs de dissenyar un pla B, C o D segons quines situacions set vagin plantejant en el camí de la reconstrucció del teu conjunt. És clau anticipar-la per, així mateix, no deixar de competir. De fet, hi ha moltíssims equips que, al no anticipar-la, acaben destruint-ho tot afrontant una reconstrucció completa que no els permetrà competir fins al cap d’uns anys, lustres o dècades. No es tracta pas d’un procés complexe, i és que dia rere dia, temporada rere temporada, hi ha entitats esportives endinsades en processos com aquest. Comprendre quan cal fer-lo i com cal fer-lo pot ser marcar l’inici d’uns anys de bona collita o de sequia absoluta, desert.

Bibliografia:

Basketball Reference (2011), Plantilla San Antonio Spurs: https://www.basketball-reference.com/teams/SAS/2012.html

Basketball Reference (2011) NBA Draft 2011: https://www.basketball-reference.com/draft/NBA_2011.html

Basketball Reference (2015), Plantilla San Antonio Spurs: https://www.basketball-reference.com/teams/SAS/2016.html