10. Guanyar l'esquena

Dissabte passat es va celebrar la darrera edició de la final de la Champions, la màxima competició europea de clubs de futbol. Pràcticament tot el món va està amb els ulls posats durant un moment a París on el Liverpool FC i el Reial Madrid es van disputar el títol. El matx es va decidir amb un gol de Vinícius Jr que va donar el títol l’equip espanyol. 

En la jugada que va acabar amb el gol del davanter brasiler, es va donar un dels fenòmens més comuns, per no dir el que més, en el món de l’esport col·lectiu practicat amb pilota: guanyar l’esquena. 

Durant l’etapa de formació dels jugadors, es sol explicar que hi ha dues dimensions molt importants a tenir en compte quan es defensa. Una és la pilota i l’altre el jugador. Si perds la referència d’una d’elles, estàs en problemas. En canvi, pel que fa a l’atacant, el que ens interessa és que el defensor ens perdi de vista. D’aquesta manera, el millor és ocupar l’espai lliure anant per darrere seu, on no ens pugui veure. La realització d’aquest moviment ens pot deixar sols en una posició davant la porteria per marcar gol o davant una cistella per marcar 2 punts, per exemple, si la passada és adequada. 

Es tracta d’un gest tècnic que requereix intuïció i picaresca. Al cap i a la fi, ens ha de servir per desmarcar-nos i generar perill sense tenir la pilota. És una qüestió d’atacar espais lliures en direcció a porteria, i fer-ho per darrere els defensors encara ho fa més complicat pel defensa. A més a més, hi haurà vegades que la pilota no ens arribarà, però la realització d’aquest moviment permet obrir altres espais aprofitables pels nostres companys que encara generaran més perill en la defensa rival.

Guanyar l’esquena és, probablement, el moviment més bàsic i letal a realitzar en l’esport col·lectiu practicat amb pilota. Pot servir per finalitzar una acció i anotar gols o punts pel nostre equip o per generar una situació secundària encara més clara per poder-ho fer.

I és que un bon defensor ha de cuidar la seva esquena, doncs pràcticament és el més sagrat, a part de protegir la seva porteria o cistella. Per això ha de controlar les dues dimensions comentades anteriorment, cosa que Alexander Arnold no va fer el dissabte passat i Vinícius va aprofitar. Petits detalls que, en aquesta ocasió, van valdre per decidir un títol.

En properes ocasions comentarem altres elements dels esports que, molts cops passen desapercebuts, o simplement es donen per descomptat. Doncs penso que se’ls hi hauria de donar més pes i rellevància en l’anàlisi i formació esportiva dels jocs, en aquest cas dels col·lectius practicats amb pilota.