12. Sistemes de traspassos

Fa cosa d’unes setmanes, d’un dels millors jugadors del món de bàsquet d’avui en dia, Kevin Durant, va demanar al seu equip que el traspassés. Els Brooklyn Nets, en l’inici de la temporada passada partien com a un dels candidats al títol de la NBA. Però, sorprenentment, van caure eliminats de forma clara contra els Boston Celtics en la primera ronda dels PlayOffs (4-0) i així van acabar de saltar totes les alarmes que faltaven per saltar per a Durant.

Tal com funcionen els traspassos a Europa, podríem pensar que, en aquesta situació, per poder adquirir Kevin Durant hauríem de ingressar una quantitat económica acordada amb el seu equip (Brooklyn Nets) i posar-se d’acord tan amb el jugador com amb el seu agent. Aquest seria el sistema que podríem seguir per firmar jugadors a Europa, però no als Estats Units.

El capital del teu club és un element fonamental a Europa per poder contractar nous jugadors/es, però als Estats Units té una importància relativa. Al país nord-americà, per poder traspassar un jugador, cal que ingressis a l’altre equip, d’on vols fitxar aquest jugador, el seu salari corresponent en forma d’actius del teu equip. És a dir, si jo vull fitxar un jugador en concret d’un equip i cobra 5 milions de dòlars anuals, hauré d’enviar una proposta de traspàs a aquell equip on enviï un jugador que cobri una quantitat igual o molt similar a del jugador que vull adquirir. Si l’altre equip està d’acord amb l’intercanvi, es dona el traspàs. Aquesta seria la idea general de com es configuren els traspassos als Estats Units, tot i que pot evolucionar molt més. Puc incloure salaris de 2 jugadors que cobren 20 milions anuals en total per rebre’n 1 que cobra la mateixa quantitat, per exemple. Hi ha moltes opcions. 

La qüestió és que, al cap i a la fi, als Estats Units l’altre equip sempre rebrà un/s actiu/s en l'intercanvi i el capital dels equips té un importancia diferent a Europa. És a dir, no es tracta de fins quan puc oferir a l’altre club per comprar ‘tal’ jugador, sino de calcular i decidir quines fitxes vull moure per rebre les que m’interessen a canvi. Les coses han d'encaixar salarialment parlant. D’altra banda, a Europa, en l’intercanvi l’equip vendrà el jugador per una quantitat de diners que ja veurem en què i com s’invertiran. Nous jugadors? Fer un estadi nou? Una nova ciutat esportiva? Pagar deutes pendents?

Per tant, per sistema, a Europa aquells equips més capital disponible per invertir en fitxar jugadors seran els que tinguis més possibilitats de formar plantilles competitives. En canvi, als Estats Units, serà clau com cada equip decideixi moure les seves fitxes per poder configurar les seves plantilles. És clar que cal recordar que, al país americà tots els equips parteixen amb la mateixa quantitat econòmica a gastar per poder contractar els seus jugadors. Això es determina amb el límit salarial i és un concepte clau també per entendre el sistema (Un concepte explicat en l’Article 11).

Abans he posat un exemple molt bàsic de jugador per jugador, però per moure Kevin Durant, és possible que els Brooklyn Nets tanquin un acord, fins i tot, amb més d’un sol equip perquè tot encaixi salarialment. Es preveu moure molts actius (Jugadors, rondes del Draft (que són futurs jugadors), etc..) en aquest traspàs que de ben segur serà notícia arreu del món.